Entradas

Bolero de Son Nassi

Bolero de Son Nassi Bernat Castell de Son Nassi Tenia un cosí que era de Bunyola, del poble més guapo de Mallorca, segons ell. El meu cosí Bernat Castell de Son Nassi (o Nasi), gran persona, de bon paladar i que era casat amb sa meva cosina Xisca Mut (una altra cantares, com la del meu fandango, que era ma mare, sa tia Catalina), filla del meu conco Miquel, cantares.  La família den Bernat són els propietaris actuals de la finca de Son Nassi (o Nasi) per això els diuen de “Son Nassi” (els bunyolins tampoc no s’han romput ses banyes). El nom de la finca vé del Puig homònim, i aquest no té res a veure amb el senyor pintor austríac del bigotet ridícul, sinó amb el nom d'Ignasi”.       «Ignasi Garcia i de Torrella, de la família dels senyors de Son Garcies, era propietari de Son Nasi. Era conseller ciutadà, militar i capità del districte de Bunyola. També serví el rei a Alger. Amb motiu del casament amb Joana Descós i Valentí, el 1534, havia rebut, de part...

Cada dia surt el Sol (fandango menorquí)

Fandango Cada Dia Surt el Sol  Anàlisi i Contextualització dins les Tradicions Folklòriques Balears Resum Executiu Aquest informe presenta una anàlisi exhaustiva del "Fandango Cada Dia Surt el Sol" de Miquel Lluís Mestre Mut, sintetitzant dues anàlisis existents i contextualitzant la cançó dins el ric tapís de les tradicions folklòriques de les Illes Balears. La cançó es distingeix per la seva enginyosa fusió d'elements tradicionals del fandango amb una narrativa lírica que subverteix les expectatives romàntiques mitjançant l'humor i la ironia. L'examen detalla el viatge emocional del narrador, des de l'anhel fins a la frustració, i explora com la cançó s'adhereix i alhora s'aparta de les convencions del gènere fandango. S'aborda la designació "Menorquí", destacant la importància de les variacions intrainsulars dins el "Ball de Bot". Així mateix, es clarifica l'autoria de la cançó en relació amb altres obres homònimes i es r...

Sa Tafona de Cas Vellaquet

Sa Tafona de Cas Vellaquet El darrer tafoner de Mancor Dins les trobades anuals de xeremiers n’hi ha qualcuna que tenen una sabor especial, una trecalada de càrrega sentimental, per molts de motius, per l’entorn, pels amics retrobats i que retrobam, pels moments viscuts i pels records, pels berenars a les nou de matí de frit. Una molt especial per a mi, i per a molts dels meus companys, és la trobada que l'Associació d'Arrels de la Vall organitza a Mancor de la Vall a l'aixopluc (de l'omnipresent pluja de novembre) de la Fira de l'Esclatassang i de la Muntanya de Mancor.  Aquesta trobada ha esdevingut per a mi, tot un grapat de rituals a seguir. És una trobada més petita que la de sa Pobla, al petit poble de Mancor de la Vall, cosa que li atorga un toc molt més familiar, més caliu. El primer ritual és arribar i berenar contundent de frit i pilotes acompanyat d'un tassó de vi a les vuit o les nou del matí, que al mes de novembre a la serra sol ser plujós i fred i...

GUIA DE BALL DE BOT: (Bona) crítica literària per Madò Llucia

GUIA DE BALL DE BOT Acabat de llegir la transcendental Guia per a la supervivència a Plaça, de títol Ball de Bot, i he parat esment en l’etiquetatge que fa en tot un seguit de flora i fauna que cohabita a les places ballant o sonant/cantant, o fent ambdues coses a l’ensems. Val a dir que en Miquel Mestre Mut, de malnom “cantares”.... a Mallorca, perquè a Catalunya és “carabassó”, encara que també podria ser “saboner”, quants ciutadans trobau que sàpiguen els seus malnoms? Na Margalida Llucia i jo! Però ja me feis desviar des camí,... requaranta carabitxos! Un poc d’història personal Deia que na Margalida i servidor compartim quelcom més que ella no es pensa. Els meus inicis al ball varen ser de la mà de na Loli, sa mamà de tres de ses al·lotes, veïnades meves, balladores i sonadores de l’agrupació en la qual jo sonava, s’Agrupació El Toro (sí, teníem un nom ben flamenco , però ara no vos explicaré l’origen “res a a veure amb banyes” del Toro, que me conec i m’enfilaré per ses bardisses...

Bolero de Ca Ses Monges

Bolero de Ca Ses Monges AdPM Al nucli històric marratxiner del Pla de na Tesa va néixer l'any 1979 de la mà den Bernat Cabot el grup d'Aires des Pla de Marratxí amb el lema "Cap festa a Marratxí, sense música i ball mallorquí". Aquesta agrupació és la mare de tots els grups que existeixen al municipi, directament o indirecta. Aquesta agrupació de ball de bot amb 46 anys de trajectòria, l'any 1984 ja organitzava la 1a Ballada Popular al Pla de na Tesa en la qual des de llavors s'encanta la primera, se subhasta el primer ball.  Fa uns 15 o 16 anys formen part de la meva família, perquè, com ja he explicat qualque vegada, Aires des Pla de Marratxí no només és ball (i música). Idò el quarter general, el local d'assaig de tota la vida és a l'antic convent de les monges Germanes Agustines de l'Empar, o Ca ses Monges, del Pla de na Tesa, amb les quals hi mantenim una bona relació, no de bades la primera actuació va ser a un "ball de l'oferta...

Jota Ponentina

Jota Ponentina Estic una mica massa guillat, no vos ha d’estranyar ja a aquestes alçades. Tan boig o somiatruites com per ficar-se a fundar un grup de ball de bot a Calvià. Estol de Ponent fou un projecte de tres amics amb la mateixa dèria, malsana, lluitant a contracorrent, contra els elements i contra tothom a Calvià, contra tota lògica, fins i tot una regidora de cultura que ens confessà que “Calvià nunca se ha destacado por la cultura” (sic transit gloria mundi). Per això els “últimos de Filipinas” vàrem resistir embats i flamencos i sevillanes, i menyspreus i poca comprensió i cap ajuda i moltes traves. Però això és una altra història, perquè “vivim del turisme”. Tenim les jotes de llevant però i les jotes de ponent com devien ser? Idò si el grup es deia Estol de Ponent, bé mereixia tenir una jota.

Fandango de na Cantares

Fandango de na Cantares Avui us explicaré una història que podria ser la de qualsevol, però que és la de la meva nissaga. Vet aquí un traginer originari de Llucmajor, però que se mudà a Palma, de nom Miquel Mut, que per allà l'any 1913 corria amb carreres de trotons amb un cavall de Manacor de nom "Bergine", i que quan anava damunt de carretó amb el qual traginava mercaderies, cantava les coples que sentia per la ràdio, d'ací li varen treure el malnom de Cantares. En Miquel va arribar a ser campió de les Balears de trot.  Aquest tenia un dels fills, ja nascut a Ciutat, que també li agradava cantar i heretà l'afició del trot, en Miquel Mut Juan (cantares fill), matalasser d'ofici, va guanyar el campionat d'Espanya de trot. En Miquel Mut Juan, cantares, se va casar amb na Francisca Truyols Castanyer, de malnom sabonera, i varen tenir 3 filles i un fill, n'Antònia, que no arribà a adulta, na Francisca, en Miquel i na Catalina.  I fins a sa filla petita na...

Fandango Estrany

Fandango Estrany Hi havia una vegada un ….  No, ara en serio! Fa molts d’anys trescava amb sa guitarra, perquè no tot serà tocar el flabiol i el tamborí, … o les flautes,... o el guitarró, … o el timple canari, o el txarango, la txirula, la flauta altoestremeña, el llaüt, la dolçaina valenciana, la mandolina, l’acordió diatònic… Si veniu a ca nostra vos ensenyaré es museu d’instruments, ormejos, ginys i atuells inútils.  Però d’on deu venir el nom d’Estrany? Si mos encomanam al DCVB, Alcover-Moll, estrany és que no té relació amb algú; desconegut d’algú; que no té part en una cosa; aliè. A banda de ser el segon llinatge la mare de la padrina Francisca Truyols Castanyer, de malnom sabonera (podeu comprovar com de llonguet de “pura raça” som, que a ca mu mare a Ciutat antiga tenien malnoms i tot, quan Palma no era un parc temàtic), que mai vaig conèixer perquè va morir essent mu mare una nina… (Ja teniu una altra dada pel meu biopic ;-). La meva repadrina Antònia Castanyer Estra...

Jota Corbada

Jota Corbada Corria l'any 2002, i l'Escola Municipal de Xeremies, Flabiol i Tamborí de Ciutat, amb seu a la sala Corba de s'Escorxador, va haver de ser desplaçada, una vegada més per culpa, aquella vegada de la confecció del cens electoral necessitava l'espai per instal·lar la força laboral a l'espai on nosaltres apreníem i assajàvem. La cosa fou que férem de l'escola blava, coneguda com a Miquel Costa i Llobera, al carrer del (metge militar andritxol) General (Bernat) Riera (Alemany), de Palma. Aquells dies de classe i assaig de sa banda de xeremiers varen ser dies d'exili, dies d'enyor d'una llar xeremiera, de l'entorn que feia pudor de la claveguera, tenia una acústica horrible per culpa dels sostres altíssims, era més un passadís o un amagatall que una sala, però era casa nostra, i 'casa mia, per pobra que sia'. Enllà estant, en una de les sessions, amb el professor despistat i aprenent les Corregudes del Dimoni com a rerefons, va sor...

No hi ha relleu per Música Nostra

Imagen
  En una enquesta madòllucienca, na Margalida demanava per Instagram si hi havia cap grup de ball de bot que pugui prendre relleu de Música Nostra. Supòs que l'enquesta pretèn remoure el calaix de la polèmica, és el seu click-bait o com en diguin, i les comparacions seran sempre odioses, perquè Música Nostra només n'hi pot haver una, igual que tots i cadascun dels altres grups. Agafats un per un els músics de MN són extraordinaris i únics, si els juntes són pedra de toc que obre camí als qui venim darrere. El mèrit de Música Nostra, així  com de la seva competència directa d'aleshores, Aliorna, o més tard, també Xaloc, fou ser els pioners i obrir camí quan les places eren tan amples com buides de balladors eren.  Però no deixem que l'admiració per l'enorme qualitat de cadascun dels músics components ens enlluernin de forma tal que no poguem palesar que a altres racons hi trobam grups amb músics o sonadors que, tal vegada de la mateixa qualitat, o similiar o, si més ...

UNA DE FADES MORGANES, "AGRUPACIONS A L'ANTIGA" I BALL DE BOT

Imagen
Hi ha una activista blogaire i creadora de contingut sobre cultura popular de Mallorca i, concretament, sobre el ball de bot, emmagatzema una aversió envers les agrupacions de música i ball mallorquí que fa feredat. Madò Llucia porta un canal de youtube on va penjant tot de podcasts amb entrevistes i temes interessants. Però tramet aquesta curiosa animadversió contra un col·lectiu, que per ventura està ben fonamentada, no dic que no. Els components de les agrupacions de ball de bot són fàcilment reconeixibles a distància a les places on se balla ball de bot perquè solen vestir tots la samarreta identificativa de la seva secta,... perdó, volia dir agrupació. També solen ballar tots molt ben coordinats (tot són defectes) i tots els del mateix grup ballen ben igual i mai ballen amb altra gent que no siguin els seus. Supòs que ja n'estareu farts d'escoltar a sa padrineta contar sempre lo mateix: el meu primer contacte en lo món "balldebotístic" fou com a sonad...

DE L'ÚLTIM PODCAST DE MADO LLUCIA: CAPÍTOL 18 DE REBOSILLO RADIOACTIU

Imagen
INTRO De l'últim podcast de Madò Llucia gravat a Barcelona(fins a la data de redacció d'aquesta entrada), en podeu fer un tast i jo trec sucoses conclusions d'acord amb la meva experiència com a ballador, cada vegada menys, i com a sonador/espectador de les places on se balla ball de bot algunes.   No cal que estigueu d'acord amb mi, evidentment, només faltaria, i vull dir primer de tot que per això un convit a trobar un racó silenciós i escoltar primer atentament  el que es diu … na Margalida de vegades té el costum de gravar a poc volum el seu contingut, i un servidor ja se va fent major i tornant SORD… així que mòbil a tot volum i aferrat a l'orella vaig poder escoltar tot allò que es debatia de ben interessant. Sospit que podria ser una intel·ligent tàctica psicològica de Madò Llucia per a què parem més i millor atenció,... i ho aconsegueix. El primer fet curiós és que el podcast fou gravat a la capital catalana, on existeixen quatre escoles de ball de bot, i aq...

LA MEVA PREGUNTA

Imagen
Intro Dissabte vaig asistir a la presentació del llibre de na Margalida Cerdá Mas, millor coneguda a la plaça com a Madò Llucia , agitadora cultural, balladora i mestra del ball de bot, punyent divulgadora i revetlera de plaça, sàvia de la cultura popular i tradicional de Mallorca Malgrat la seva curta edat. Un llibre que havia de tenir, feia gola de fullajar-lo ja abans que sortís calentet d'impremta. I com hi ha món, que no ha decebut cap ni una de les expectatives. El llibre és redactat en un estil prou mengívol, clar amb il·lustracions ben formoses, extretes de fotografies de balladors i altres herbes que cohabiten el món de la cultura tradicional de Mallorca. Al torn obert de paraula, me vaig atrevir a fer una pregunta, "ja hi tornareu a gosar a posar-me un micro a la boca!", quelcom sobre la mancança de sonadors al ball de bot que podria fer perillar la ballada, per molts balladors que hi hagi a l'altra costat del cadafal, la qüestió és quina solució hi veien. L...