Cantares a plaça

Fandango Cada Dia Surt el Sol  Anàlisi i Contextualització dins les Tradicions Folklòriques Balears Resum Executiu Aquest informe presenta una anàlisi exhaustiva del "Fandango Cada Dia Surt el Sol" de Miquel Lluís Mestre Mut, sintetitzant dues anàlisis existents i contextualitzant la cançó dins el ric tapís de les tradicions folklòriques de les Illes Balears. La cançó es distingeix per la seva enginyosa fusió d'elements tradicionals del fandango amb una narrativa lírica que subverteix les expectatives romàntiques mitjançant l'humor i la ironia. L'examen detalla el viatge emocional del narrador, des de l'anhel fins a la frustració, i explora com la cançó s'adhereix i alhora s'aparta de les convencions del gènere fandango. S'aborda la designació "Menorquí", destacant la importància de les variacions intrainsulars dins el "Ball de Bot". Així mateix, es clarifica l'autoria de la cançó en relació amb altres obres homònimes i es r...

Sa Tafona de Cas Vellaquet El darrer tafoner de Mancor Dins les trobades anuals de xeremiers n’hi ha qualcuna que tenen una sabor especial, una trecalada de càrrega sentimental, per molts de motius, per l’entorn, pels amics retrobats i que retrobam, pels moments viscuts i pels records, pels berenars a les nou de matí de frit. Una molt especial per a mi, i per a molts dels meus companys, és la trobada que l'Associació d'Arrels de la Vall organitza a Mancor de la Vall a l'aixopluc (de l'omnipresent pluja de novembre) de la Fira de l'Esclatassang i de la Muntanya de Mancor.  Aquesta trobada ha esdevingut per a mi, tot un grapat de rituals a seguir. És una trobada més petita que la de sa Pobla, al petit poble de Mancor de la Vall, cosa que li atorga un toc molt més familiar, més caliu. El primer ritual és arribar i berenar contundent de frit i pilotes acompanyat d'un tassó de vi a les vuit o les nou del matí, que al mes de novembre a la serra sol ser plujós i fred i...

GUIA DE BALL DE BOT Acabat de llegir la transcendental Guia per a la supervivència a Plaça, de títol Ball de Bot, i he parat esment en l’etiquetatge que fa en tot un seguit de flora i fauna que cohabita a les places ballant o sonant/cantant, o fent ambdues coses a l’ensems. Val a dir que en Miquel Mestre Mut, de malnom “cantares”.... a Mallorca, perquè a Catalunya és “carabassó”, encara que també podria ser “saboner”, quants ciutadans trobau que sàpiguen els seus malnoms? Na Margalida Llucia i jo! Però ja me feis desviar des camí,... requaranta carabitxos! Un poc d’història personal Deia que na Margalida i servidor compartim quelcom més que ella no es pensa. Els meus inicis al ball varen ser de la mà de na Loli, sa mamà de tres de ses al·lotes, veïnades meves, balladores i sonadores de l’agrupació en la qual jo sonava, s’Agrupació El Toro (sí, teníem un nom ben flamenco , però ara no vos explicaré l’origen “res a a veure amb banyes” del Toro, que me conec i m’enfilaré per ses bardisses...

Bolero de Ca Ses Monges AdPM Al nucli històric marratxiner del Pla de na Tesa va néixer l'any 1979 de la mà den Bernat Cabot el grup d'Aires des Pla de Marratxí amb el lema "Cap festa a Marratxí, sense música i ball mallorquí". Aquesta agrupació és la mare de tots els grups que existeixen al municipi, directament o indirecta. Aquesta agrupació de ball de bot amb 46 anys de trajectòria, l'any 1984 ja organitzava la 1a Ballada Popular al Pla de na Tesa en la qual des de llavors s'encanta la primera, se subhasta el primer ball.  Fa uns 15 o 16 anys formen part de la meva família, perquè, com ja he explicat qualque vegada, Aires des Pla de Marratxí no només és ball (i música). Idò el quarter general, el local d'assaig de tota la vida és a l'antic convent de les monges Germanes Agustines de l'Empar, o Ca ses Monges, del Pla de na Tesa, amb les quals hi mantenim una bona relació, no de bades la primera actuació va ser a un "ball de l'oferta...

Jota Ponentina Estic una mica massa guillat, no vos ha d’estranyar ja a aquestes alçades. Tan boig o somiatruites com per ficar-se a fundar un grup de ball de bot a Calvià. Estol de Ponent fou un projecte de tres amics amb la mateixa dèria, malsana, lluitant a contracorrent, contra els elements i contra tothom a Calvià, contra tota lògica, fins i tot una regidora de cultura que ens confessà que “Calvià nunca se ha destacado por la cultura” (sic transit gloria mundi). Per això els “últimos de Filipinas” vàrem resistir embats i flamencos i sevillanes, i menyspreus i poca comprensió i cap ajuda i moltes traves. Però això és una altra història, perquè “vivim del turisme”. Tenim les jotes de llevant però i les jotes de ponent com devien ser? Idò si el grup es deia Estol de Ponent, bé mereixia tenir una jota.

Fandango de na Cantares Avui us explicaré una història que podria ser la de qualsevol, però que és la de la meva nissaga. Vet aquí un traginer originari de Llucmajor, però que se mudà a Palma, de nom Miquel Mut, que per allà l'any 1913 corria amb carreres de trotons amb un cavall de Manacor de nom "Bergine", i que quan anava damunt de carretó amb el qual traginava mercaderies, cantava les coples que sentia per la ràdio, d'ací li varen treure el malnom de Cantares. En Miquel va arribar a ser campió de les Balears de trot.  Aquest tenia un dels fills, ja nascut a Ciutat, que també li agradava cantar i heretà l'afició del trot, en Miquel Mut Juan (cantares fill), matalasser d'ofici, va guanyar el campionat d'Espanya de trot. En Miquel Mut Juan, cantares, se va casar amb na Francisca Truyols Castanyer, de malnom sabonera, i varen tenir 3 filles i un fill, n'Antònia, que no arribà a adulta, na Francisca, en Miquel i na Catalina.  I fins a sa filla petita na...