Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como cultura

TRAÏ(DI)CIÓ INNOVADORA?

Imagen
 Hi ha un debat vigent a Galicia ja fa una catefa d'anys que a Mallorca va sorgir de manera parescuda dins del món gaiter/xeremier: sonar en bandes de xeremiers o per colles? Dues opinions enfrontades de les quals en faré cinc cèntims per, a la fi, exposar les meves pròpies conclusions. La formació que hom veu com a més tradicional a Galicia és la colla formada per gaiter i tamborer. Així similarment esdevé tal i com era a Mallorca, amb el xeremier i el fabioler, que toca el flabiol i el tamborí, com a colla tradicional; allò que a Catalunya anomenen mitja cobla. I quan s'aplegaven més d'un gaiter/xeremier com sonaven? Sonaven per colles separades, s'ajuntaven en grups, ho feien per afinació, per afinitats,…? Evidentement s'aplegaven amb els amics segons la seva afinitat, com feim avui en dia. En un món prou endogàmic com el dels xeremiers, on els que no són amics són enemics, en què van alerta de no sonar totes les cançons del repertori per tal que els rivals no l...

Sobre el vestir a l’antiga

Imagen
Hi ha gent, molts són els “salvadors de la pàtria”, que descarrega contra totes les agrupacions de folklore i que les etiqueta de traïdores a la pàtria, la cultura i la llengua. Es passeja l’opinió que el vestit amb bufes i el rebosillo fan pudor de ranci, que són coses que s’haurien d’amagar dins l’armari per bé de la cultura popular i tradicional, del ball popular o “de bot” en particular, atès que aquesta cultura que hauria de ser, segons aquestes veus “enteses i progressistes”, quelcom atraient, actual, dinàmic i viu, un instrument de cohesió nacional (aquí deixarien entreveure un caire polític, reconeixem-ho, habitualment força excloent, extrem i intolerant) mitjançant la festa, si fins aquí estiguéssim d’acord, per tant deduïríem que: hem d’anar tots vestits amb samarreta i texans per ser actuals, dinàmics i atraients?  No hi ha la necessitat (...o no se veu) d’anar vestits com en una època determinada, però: ”per què hem de mudar-mos amb rebosillo i no amb vel islàmic o altr...

No només és ball

Imagen
Des de que vaig començar amb aquesta curolla que alguns anomenen ball de bot he anat descobrint un parell de coses. Primera és que m'agrada ballar, tocar i escoltar música, sobretot si és  tradicional i més encara si és de Mallorca. El ball implica qualque cosa més que el simple fet de realitzar uns moviments rítmics amb gràcia. Al darrera comporta un seguit de conseqüències i circumstàncies. Vé aparellat el sentiment d’amistat que m’uneix a certes persones que he tengut l’oportunitat de conèixer gràcies al ball de bot gent d'arreu del món que toca o balla la seva pròpia música tradicional, amb qui he pogut compartir festivals de folklore, admiració mútua i amor pel que es veu, sona i escolta. Qué n'és de polit veure que allò que mostres, allò que tú ets, agrada i fins i tot entusiasme a una persona que pot venir de Rússia, Itàlia, Mèxic; Equador, Filipines Polònia o Portugal, provocant una connexió instantània. El ball és expressió, és música en moviment, és llenguatge i ...