Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como ballada

Sa balladora quan balla...

Imagen
Bon dia a tots "menos a un": Disculpau que me fiqui en una polèmica que vessa a la plaça i que intentaria posar un poc de seny que "brilla por su ausencia", només fa uns vint-i-cinc anys que vaig a ballar per ses places, i això no és ni massa ni massa poc. És del tot innecessari l'insult i l'intent de ridiculització que fa qualcú perquè no està d'acord amb una postura. No solc decantar-me mai per unes postures o unes altres, me tenc per un home centrat, amb seny i tolerant. Però això no vol dir que no tengui una opinió formada que molt poques vegades exprés. Però això ja pica, i me veig en la necessitat de gratar. Referent a les bulles on ballen dos homos hi estic absolutament i frontalment en contra. No m'agrada veure dos homos ballant en general, digau-me antic però som de l'escola canònica, ho toleraré a les places però no hi estic d'acord, si voluntàriament volen ballar dos homos apartant l'aspecte matriarcal al ball de bot, manllevan...

Sobre el vestir a l’antiga

Imagen
Hi ha gent, molts són els “salvadors de la pàtria”, que descarrega contra totes les agrupacions de folklore i que les etiqueta de traïdores a la pàtria, la cultura i la llengua. Es passeja l’opinió que el vestit amb bufes i el rebosillo fan pudor de ranci, que són coses que s’haurien d’amagar dins l’armari per bé de la cultura popular i tradicional, del ball popular o “de bot” en particular, atès que aquesta cultura que hauria de ser, segons aquestes veus “enteses i progressistes”, quelcom atraient, actual, dinàmic i viu, un instrument de cohesió nacional (aquí deixarien entreveure un caire polític, reconeixem-ho, habitualment força excloent, extrem i intolerant) mitjançant la festa, si fins aquí estiguéssim d’acord, per tant deduïríem que: hem d’anar tots vestits amb samarreta i texans per ser actuals, dinàmics i atraients?  No hi ha la necessitat (...o no se veu) d’anar vestits com en una època determinada, però: ”per què hem de mudar-mos amb rebosillo i no amb vel islàmic o altr...

No només és ball

Imagen
Des de que vaig començar amb aquesta curolla que alguns anomenen ball de bot he anat descobrint un parell de coses. Primera és que m'agrada ballar, tocar i escoltar música, sobretot si és  tradicional i més encara si és de Mallorca. El ball implica qualque cosa més que el simple fet de realitzar uns moviments rítmics amb gràcia. Al darrera comporta un seguit de conseqüències i circumstàncies. Vé aparellat el sentiment d’amistat que m’uneix a certes persones que he tengut l’oportunitat de conèixer gràcies al ball de bot gent d'arreu del món que toca o balla la seva pròpia música tradicional, amb qui he pogut compartir festivals de folklore, admiració mútua i amor pel que es veu, sona i escolta. Qué n'és de polit veure que allò que mostres, allò que tú ets, agrada i fins i tot entusiasme a una persona que pot venir de Rússia, Itàlia, Mèxic; Equador, Filipines Polònia o Portugal, provocant una connexió instantània. El ball és expressió, és música en moviment, és llenguatge i ...