Cantares a plaça

  Tradició: Una intro…. viquipèdica La tradició (del llatí traditio, tradere, entregar, ) La tradició és el conjunt de coneixements, costums, creences i esdeveniments que es trameten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura. Les recopilacions són subjectives en el que es tria i en com es mostra. La tradició se tramet verbalment, a partir de relats i normes ensenyades als infants, o bé a partir d'actes comunitaris d'elevat simbolisme. La tradició en la tècnica, la tecnologia i l'art, així com en altres camps empírics i basats en l'experiència, es basa en l'acció conjunta, i pot incloure mestres, mares o àvies, o fins i tot, fer-se de manera horitzontal, d'igual a igual en experiència i prestigi. Existeixen diferents tipus de tradicions, com la tradició oral, l'escrita, la literària, la històrica, la filosòfica, la ideològica, la de valors, la política (de govern propi o la de recel envers el poder central, per exempl...

Un dels desavantatges dels temps actuals és que l’immediatesa fa que el contingut vessat sigui tan volàtil i no pugui romandre més que uns segons o minuts en el suport digital, està accesible a la xarxa, però a mi m’agrada llegir, rellegir, cavil·lar, tornar a llegir-ho, cercar informació d’allò que m’ha semblat més interessant… digau-me retro, vintage o antiquat, ja tenc una edat. La idea de materialitzar els articles del “Credo de Madò Llucia” i les “Preguntes Compromeses” del podcast de Rebosillo Radioactiu, va ser inicialment deixar palès de qualque manera aquesta interessant proposta, al manco a mi me sembla interessant, apart de vessar-hi, ja que el blog és d’en Mestre, la meva opinió sobre el tema corresponent. Que quedi molt clar per a tot l’inhòspit lector d’aquest blog (ja sé que només me llegeix la meva dona, i perquè me vigila d’aprop), és una opinió molt personal, no s’ha d’estar d’acord amb el meu punt de vista. Una advertència abans de començar : el tema és d’aquests que...