Cantares a plaça

  Un Texte del folklorista i escriptor basc Juan Antonio Urbeltz: Deus baino lehenagoko anabasa edo kaosetik. Erritmoa sortu zen; eta erritmotik dantza eta dantzatik jaia. Bere jotorria gogoratzean. Kaos bitakatzen zaiga berriz jaia. Milioika urtedun intsektu dantzariek erakasten digute dantza lehengoena dela, edozein hizkuntza baino zaharragokoa. Honenbertzez, dantza bizia eraikitzen du, eta trinkotzen; zerenbizia den lekuan, dantza ere baita. Eta ez daiteke bizia dantza bera gabe. Està clar, no? Va, venga... per aquells qui no ho hagin entès del tot: Del caos anterior a tot, sorgí el ritme; i del ritme la dansa i de la dansa la festa. En recordar el seu origen, la festa se mos torna festa una altra vegada. Els insectes de milions d’anys ens ensenyen que la dansa és un llenguatge, molt més antic que qualsevol llengua. Per això la dansa construeix la vida, i la fa més forta; perquè on hi ha vida, també hi és la dansa. I no pot haver vida sense dansa.

Hi ha gent, molts són els “salvadors de la pàtria”, que descarrega contra totes les agrupacions de folklore i que les etiqueta de traïdores a la pàtria, la cultura i la llengua. Es passeja l’opinió que el vestit amb bufes i el rebosillo fan pudor de ranci, que són coses que s’haurien d’amagar dins l’armari per bé de la cultura popular i tradicional, del ball popular o “de bot” en particular, atès que aquesta cultura que hauria de ser, segons aquestes veus “enteses i progressistes”, quelcom atraient, actual, dinàmic i viu, un instrument de cohesió nacional (aquí deixarien entreveure un caire polític, reconeixem-ho, habitualment força excloent, extrem i intolerant) mitjançant la festa, si fins aquí estiguéssim d’acord, per tant deduïríem que: hem d’anar tots vestits amb samarreta i texans per ser actuals, dinàmics i atraients?  No hi ha la necessitat (...o no se veu) d’anar vestits com en una època determinada, però: ”per què hem de mudar-mos amb rebosillo i no amb vel islàmic o altr...