Cantares a plaça

Fandango Cada Dia Surt el Sol  Anàlisi i Contextualització dins les Tradicions Folklòriques Balears Resum Executiu Aquest informe presenta una anàlisi exhaustiva del "Fandango Cada Dia Surt el Sol" de Miquel Lluís Mestre Mut, sintetitzant dues anàlisis existents i contextualitzant la cançó dins el ric tapís de les tradicions folklòriques de les Illes Balears. La cançó es distingeix per la seva enginyosa fusió d'elements tradicionals del fandango amb una narrativa lírica que subverteix les expectatives romàntiques mitjançant l'humor i la ironia. L'examen detalla el viatge emocional del narrador, des de l'anhel fins a la frustració, i explora com la cançó s'adhereix i alhora s'aparta de les convencions del gènere fandango. S'aborda la designació "Menorquí", destacant la importància de les variacions intrainsulars dins el "Ball de Bot". Així mateix, es clarifica l'autoria de la cançó en relació amb altres obres homònimes i es r...

Sa Tafona de Cas Vellaquet El darrer tafoner de Mancor Dins les trobades anuals de xeremiers n’hi ha qualcuna que tenen una sabor especial, una trecalada de càrrega sentimental, per molts de motius, per l’entorn, pels amics retrobats i que retrobam, pels moments viscuts i pels records, pels berenars a les nou de matí de frit. Una molt especial per a mi, i per a molts dels meus companys, és la trobada que l'Associació d'Arrels de la Vall organitza a Mancor de la Vall a l'aixopluc (de l'omnipresent pluja de novembre) de la Fira de l'Esclatassang i de la Muntanya de Mancor.  Aquesta trobada ha esdevingut per a mi, tot un grapat de rituals a seguir. És una trobada més petita que la de sa Pobla, al petit poble de Mancor de la Vall, cosa que li atorga un toc molt més familiar, més caliu. El primer ritual és arribar i berenar contundent de frit i pilotes acompanyat d'un tassó de vi a les vuit o les nou del matí, que al mes de novembre a la serra sol ser plujós i fred i...

GUIA DE BALL DE BOT Acabat de llegir la transcendental Guia per a la supervivència a Plaça, de títol Ball de Bot, i he parat esment en l’etiquetatge que fa en tot un seguit de flora i fauna que cohabita a les places ballant o sonant/cantant, o fent ambdues coses a l’ensems. Val a dir que en Miquel Mestre Mut, de malnom “cantares”.... a Mallorca, perquè a Catalunya és “carabassó”, encara que també podria ser “saboner”, quants ciutadans trobau que sàpiguen els seus malnoms? Na Margalida Llucia i jo! Però ja me feis desviar des camí,... requaranta carabitxos! Un poc d’història personal Deia que na Margalida i servidor compartim quelcom més que ella no es pensa. Els meus inicis al ball varen ser de la mà de na Loli, sa mamà de tres de ses al·lotes, veïnades meves, balladores i sonadores de l’agrupació en la qual jo sonava, s’Agrupació El Toro (sí, teníem un nom ben flamenco , però ara no vos explicaré l’origen “res a a veure amb banyes” del Toro, que me conec i m’enfilaré per ses bardisses...