Sa Tafona de Cas Vellaquet

El darrer tafoner de Mancor

Dins les trobades anuals de xeremiers n’hi ha qualcuna que tenen una sabor especial, una trecalada de càrrega sentimental, per molts de motius, per l’entorn, pels amics retrobats i que retrobam, pels moments viscuts i pels records, pels berenars a les nou de matí de frit. Una molt especial per a mi, i per a molts dels meus companys, és la trobada que l'Associació d'Arrels de la Vall organitza a Mancor de la Vall a l'aixopluc (de l'omnipresent pluja de novembre) de la Fira de l'Esclatassang i de la Muntanya de Mancor. 

Aquesta trobada ha esdevingut per a mi, tot un grapat de rituals a seguir. És una trobada més petita que la de sa Pobla, al petit poble de Mancor de la Vall, cosa que li atorga un toc molt més familiar, més caliu. El primer ritual és arribar i berenar contundent de frit i pilotes acompanyat d'un tassó de vi a les vuit o les nou del matí, que al mes de novembre a la serra sol ser plujós i fred i va bé per començar. Altra gran cosa a fer és retrobar-se amb els companys assidus a aquesta trobada, n'hi ha que venim a aquesta però que no anam a la multitudinària poblera… una passejada sonant costa amunt, pels carrers estrets, frec a frec amb firaires, curiosos i altres xeremiers, sonar el Bolero de Santa Maria amb la fornera des cantó que surt a sonar amb noltros i mos treu galletetes, mantecados i herbes dolces, la pobra el dia de fira se mor de ganes de sonar però ha de despatxar es pa i així s'espassa ses ganes un poc. Trobada a la una a sa plaça de s'ajuntament per sonar tots plegats, mos donen un plat o peça de vaixella de fang i cap a cases a dinar… 

Bé, me deix el motiu d'aquesta peça ben aposta. Just filant abans d'arribar al forn, al cantó hi trobam la darrera tafona que va funcionar a Mancor, i que per sa fira sempre resta oberta. Fa goig de veure-la, i encara més si topam amb l'amo, un senyor major que encantat ens explica tots els mecanismes per fer s'oli, i fins i tot, ha arribat a posar-la en marxa. Tots les colles que passen per la tafona li dedicam un parell de cançons i veim com s'emociona de sentir tanta remor dins la seva tafona, l'amo li diuen de Cas Vellaquet i per ell va dedicada aquesta peça, el darrer tafoner de Mancor i un dels darrers de Mallorca.