LA MEVA PREGUNTA

Intro

Dissabte vaig asistir a la presentació del llibre de na Margalida Cerdá Mas, millor coneguda a la plaça com a Madò Llucia, agitadora cultural, balladora i mestra del ball de bot, punyent divulgadora i revetlera de plaça, sàvia de la cultura popular i tradicional de Mallorca Malgrat la seva curta edat. Un llibre que havia de tenir, feia gola de fullajar-lo ja abans que sortís calentet d'impremta. I com hi ha món, que no ha decebut cap ni una de les expectatives. El llibre és redactat en un estil prou mengívol, clar amb il·lustracions ben formoses, extretes de fotografies de balladors i altres herbes que cohabiten el món de la cultura tradicional de Mallorca.

Al torn obert de paraula, me vaig atrevir a fer una pregunta, "ja hi tornareu a gosar a posar-me un micro a la boca!", quelcom sobre la mancança de sonadors al ball de bot que podria fer perillar la ballada, per molts balladors que hi hagi a l'altra costat del cadafal, la qüestió és quina solució hi veien. La resposta no podia ser més genérica.

Hom va traginar arguments cap a la vessant económica, però jo no apuntava el tret cap aquesta diana. Tenc les meves limitacions en l'expressió oral i no vaig explicar-me bé, ben segur. Referia que, en comparació al creixement exponencial i divers, que se fa palès a ses places, amb balladors de totes les edats i pelatge, assegurant-se un relleu generacional, tot i l'aparició de nous grups de música, que només venen a ocupar el lloc d'altres que ja s'han extingit, no se veuen moltes cares noves a dalt dels cadafals sonant i cantant, el repertori sol ser més o manco homogeni, la qual cosa és un avantage si toques a quatre o cinc o sis grups, i més o manco tens un repertori extens après de memoria, just canviant la tonalitat de la cançó o amb qualque petita variació. La diferenciació entre els grups no només se pot fer palesa en creació de temes propis o cançons que ningú més toqui (que també!), sinó amb els arranjaments, les veus, els canvis de ritme i tonalitat, alteracions, que es puguin fer a cançons que per ventura tothom toca i les toquen igual… Com m’agrada anomenar-les: els grans HITS del ball de bot. La música és molt rica i variada i deixa marge de millora sempre.

Sí, és cert que fer una ballada té un cost pels sonadors que no se veu, en hores d’assaig, d’aprendre repertori i a sonar un instrument, inversió en instruments i cordes o canyetes o altres ginys musicals necessaris per fe-lo sonar i manutenció de l’instrument. S'ha de comptar amb tenir els mitjans econòmics per pagar el transport, muntatge i maneig dels equips de so, escenaris i il·lluminació, o tenir els voluntaris que s'encarreguin de la feixuga tasca de transportar, muntar, desmuntar i manejar tot aquest bullit, moltes vegades seran els mateixos sonadors o músics,... mestre Enric Busquets (primer violinista de Música Nostra, deia: “la música és harmonia i transport”... supòs que ara ho entendreu millor). Si bé és cert que amb el ball de bot ningú es fa ric, ni crec que ho pretengui, i no som aquí per aquest motiu, és per quelcom més de passió, de voluntat, de la terra, de la cultura, d’estimació. Aquest gremi de sonadors de música per al ball mallorquí té més a veure amb el cor que amb la butxaca, que això té unes conseqüències (bones o dolentes). Hi ha sonadors aficionats que tenen més eima que tècnica o coneixements i fan més nosa que servei damunt el cadafal a l'hora de sonar, n'hi ha que podrien explotar millor les seves grans aptituds amb una mica de formació i guiatge al qual mai hi han tengut accés perquè és difícil de trobar, n'hi ha que mos defensam i res pus (no som cap meravella, però tampoc ho feim tan malament), n'hi ha, fins i tot, que són autèntics músics professionals i si fos en altres àmbits segurament la gent pagaria per anar a escoltar-los, però als balladors no els hi és de franc, independentment de la seva qualitat i formació musical, tenir sonadors/músics en viu cada cap de setmana, i allò que és gratuït no se valora, tampoc s'hi val posar-se exquisits per un "producte" cultural immaterial que se serveix de bades i sense cap dret de garantia de devolució.

Però, com puc saber en quina esglaó qualitatiu de sonadors de balla de bot m'ubicaria?

Senzill: Saps com ho ets de bo, o no, (en comparació a la resta del mercat,... sempre el ditxós capitalisme), en funció de quants de grups, o agrupacions, cobegen els teus serveis com a sonador, tot i que tu saps cert i ben segur que tens molt per aprendre, (com diria el senyor Miyagui a Daniel Larusso: "aquesta és la sensació correcta Daniel-san"), i te volen dur de viatge amb ells “fort i no et moguis”; o també, quan un músic/sonador reputat se sorprèn i te diu "No sabia que tocassis aquest (altre) instrument tan bé!" (P.B.). Viureu i veureu!

Què se podria fer?

Però que com diu el refrany, "Val més un té que dos et daré", aquí tenim cinc actuacions pràctiques per promocionar i fomentar l'aparició de nous músics interessats en la música del ball de bot a Mallorca:

1- Creació de programes educatius i tallers de música tradicional:

* A les escoles: Introduir la música del ball de bot com a part del currículum musical, oferint tallers pràctics sobre els instruments tradicionals (flabiol i tamborí, xeremies, etc.) i els seus ritmes característics. Això permetrà que els infants i joves es familiaritzin amb aquesta música des de petits.

* Als conservatoris i escoles de música: Oferir assignatures o cursos especialitzats en música tradicional mallorquina, amb professors experts en el ball de bot. Això proporcionarà una formació tècnica i teòrica sòlida als interessats.

* Tallers intensius: Organitzar tallers periòdics i intensius, oberts a persones de totes les edats i nivells musicals, on es puguin aprendre els fonaments de la música del ball de bot de manera pràctica i amena.

2- Implementació de programes de mentoratge i col·laboració intergeneracional:

* Mentoratge: Connectar músics experimentats del ball de bot amb joves que vulguin aprendre. Els músics veterans podran compartir la seva experiència, coneixements i passió amb les noves generacions.

* Col·laboracions: Fomentar la creació de grups musicals que combinin músics veterans amb joves talents. Aquesta interacció permetrà l'intercanvi d'idees i la creació de nous arranjaments i interpretacions de la música tradicional.

3- Organització de concursos i festivals de música tradicional amb categories per a nous talents:

* Concursos: Crear concursos específics per a nous intèrprets de música del ball de bot, amb premis que reconeguin el seu talent i els proporcionin visibilitat.

* Festivals: Incloure en els festivals de música tradicional espais dedicats a la presentació de nous grups i músics. Això els donarà l'oportunitat de mostrar el seu treball a un públic més ampli i d'interactuar amb altres músics.

4- Foment de la fusió i la innovació musical amb altres estils:

* Col·laboracions amb músics d'altres gèneres: Encaminar projectes de col·laboració entre músics de ball de bot i músics d'altres estils (jazz, rock, música clàssica, etc.). Aquesta fusió pot generar noves sonoritats i atraure músics d'altres àmbits cap a la música tradicional, tot mantenint-ne l'essència.

* Creació de nous arranjaments: Animar els nous músics a experimentar amb la música del ball de bot, creant nous arranjaments i adaptacions que la facin més accessible i atractiva per a un públic més ampli, incloent-hi altres músics.

5- Suport i visibilitat per als nous músics:

* Plataformes de difusió: Crear plataformes en línia (webs, xarxes socials) on es puguin promocionar els nous grups i músics de ball de bot, amb mostres de la seva música, agenda de concerts, etc.

* Suport a la producció musical: Oferir ajudes o subvencions per a la producció i enregistrament de treballs discogràfics de nous intèrprets de música tradicional.

* Programació en esdeveniments: Prioritzar la contractació de nous grups i músics en les ballades populars i altres esdeveniments culturals, donant-los l'oportunitat de guanyar experiència i fer-se conèixer.

Implementant aquestes actuacions de manera coordinada i continuada, es podria fomentar l'interès per la música del ball de bot entre nous músics, incorporant i atraient talent i assegurant així la pervivència d'aquesta rica tradició cultural mallorquina.

Una proposta audaç o esbojarrada

La bogeria d'organitzar una mena de "sonada popular" a l'estil de les ballades populars, allò que podria ser una "jam session" de ball de bot, en la qual un grup de gent, una associació, ajuntament, institució o cosa similar s'encarregàs de dur i montar i desmontar un equip de so a una plaça adient per ballar amb micròfons i pistes lliures per instruments, per qui vulgui connectar i tocar, mentres els balladors ballen. Evidentment hi hauria d'haver un repertori mínim consensuat, una mena de "grans hits" imperdibles, i uns sonadors residents com a les discoteques per no deixar la ballada coixa, però a partir d'aquí… que comenci el joc.

Tal vegada aquí les agrupacions, tan denostades per segons quins sectors a les places del ball de bot, jo els hi veig, paradigmàticament, la capacitat humana i tècnica d'encarar un repte com aquest perquè:

1- tenen l'equip tècnic necessari.
2- tenen els sonadors.
3- tenen els balladors que ballaran a la plaça.
4- tenen la capacitat de coordinar-se com a grup humà homogeni i amb altres agrupacions.
5- tenen una Federació que els arrauleix i els pot donar suport per organizar events i reptes semblats.

Estarem totalment d'acord amb l’apreciació que les agrupacions de ball de bot tenen, efectivament, una posició privilegiada per a dur a terme una iniciativa com la "sonada popular". Els cinc punts mencionats són clau i demostren la seva capacitat inherent per encarar aquest repte:

1- Equip tècnic necessari: Moltes agrupacions ja disposen d'equip de so propi (altaveus, taula de mescles, microfonia, cablejat, monitoratge, etc.) per a les seves actuacions habituals. Això suposa un estalvi de costos i una facilitat logística considerable per a organitzar la "jam session". A més compten amb un equip humà expert en muntar i desmuntar, magrejar el seu equip, botonets i palanquetes, normalment, els mateixos sonadors.

2- Sonadors experimentats: Les agrupacions compten amb músics amb experiència en la interpretació de música tradicional i de ball de bot. Aquests sonadors poden actuar com a nucli dur per assegurar la continuïtat musical i fer de guia per a altres músics que vulguin participar. Poden actuar inclús com a reclam per a altres sonadors.

3- Comunitat de balladors: Les agrupacions tenen una base de balladors fidels que assisteixen regularment a les seves ballades. Aquests balladors serien els primers a participar en la "sonada popular", creant un ambient festiu i animant a altres persones a ballar, que és, al cap i a la fi, el motiu de la ballada, l’ànima de la festa.

4- Capacitat d'organització i coordinació: Com a grups humans homogenis, les agrupacions estan acostumades a treballar conjuntament, coordinant assajos, actuacions i altres activitats. Aquesta capacitat de coordinació seria fonamental per a la logística de la "sonada popular", incloent el muntatge i desmuntatge de l'equip, la gestió dels permisos municipals i del repertori, la difusió de l’event per les xarxes socials, i la comunicació amb altres agrupacions o participants.

5- Suport de la Federació: L'existència d'una federació que agrupa les diferents entitats de ball de bot a Mallorca és un avantatge significatiu. La federació pot oferir suport logístic, assessorament, ajuda a la difusió i fins i tot ajudes econòmiques per a la organització d'esdeveniments com la "sonada popular". A més, pot facilitar la coordinació entre diferents agrupacions que vulguin col·laborar en la iniciativa.

Per tant, les agrupacions de ball de bot no només tenen els recursos tècnics i humans necessaris, sinó també l'experiència i l'estructura organitzativa per a liderar un projecte com la "sonada popular". Aquesta iniciativa podria ser una manera excel·lent de donar una nova vida a la tradició, fomentar la participació de nous músics i enfortir el teixit social i cultural al voltant del ball de bot a Mallorca. La seva implicació seria, sens dubte, un factor clau per a l'èxit d'aquesta proposta.

La iniciativa d'organitzar aquestes "sonades populars" per part d'agrupacions, associacions o institucions culturals s'acomodaria principalment en les següents línies d'actuació que hem mencionat anteriorment:

Implementació de programes de mentoratge i col·laboració intergeneracional: La "sonada popular" ofereix un espai natural per a la col·laboració entre músics experimentats de les agrupacions organitzadores i nous músics que vulguin participar. Els sonadors amb més trajectòria poden actuar com a mentors informals, guiant i acompanyant els nouvinguts, facilitant així l'aprenentatge i la integració. La interacció entre generacions de músics esdevé un element clau d'aquesta iniciativa.

Suport i visibilitat per als nous músics: La "sonada popular" proporciona una plataforma pública on els nous músics poden mostrar el seu talent i guanyar experiència davant d'un públic real. L'ambient informal i participatiu redueix la pressió i permet als nous intèrprets sentir-se més còmodes per a experimentar i desenvolupar les seves habilitats. A més, al ser organitzada per entitats amb certa visibilitat, pot ajudar a donar a conèixer aquests nous talents dins la comunitat del ball de bot.

A més, també podria tenir una connexió amb:

Foment de la fusió i la innovació musical amb altres estils: En ser un espai obert a la participació, la "sonada popular" podria atraure músics d'altres gèneres interessats en experimentar amb la música tradicional del ball de bot. La possibilitat de connectar els seus instruments i tocar lliurement, dins d'un repertori bàsic, podria generar fusions i noves interpretacions de la música tradicional.

Si bé no encaixa directament amb la Creació de programes educatius i tallers de música tradicional (ja que no és un format d'ensenyament formal) ni amb l'Organització de concursos i festivals de música tradicional amb categories per a nous talents (ja que no és una competició), la "sonada popular" complementa aquestes actuacions oferint un espai pràctic i real per aplicar els coneixements adquirits en tallers i per guanyar confiança abans de participar en esdeveniments més formals.

En definitiva, la salut del ball de bot a Mallorca depèn en gran mesura de la vitalitat i la renovació del seu planter de sonadors. Les cinc línies d'actuació proposades, des de la integració de la música tradicional a l'escola fins al suport actiu als nous talents, representen un camí prometedor per assegurar la continuïtat d'aquesta rica tradició cultural. La "sonada popular" emergeix com una iniciativa singular i potent, capaç d'aglutinar esforços i oferir una plataforma real per a la col·laboració intergeneracional, la visibilitat dels nous músics i, fins i tot, la innovació musical. Confiem que la implementació d'aquestes idees, amb la implicació activa de les agrupacions de ball de bot i el suport de les institucions, podrà garantir que la música i el ball de bot continuïn vibrant a les places de Mallorca per moltes generacions més.