Fandango Estrany

Hi havia una vegada un …. 

No, ara en serio! Fa molts d’anys trescava amb sa guitarra, perquè no tot serà tocar el flabiol i el tamborí, … o les flautes,... o el guitarró, … o el timple canari, o el txarango, la txirula, la flauta altoestremeña, el llaüt, la dolçaina valenciana, la mandolina, l’acordió diatònic… Si veniu a ca nostra vos ensenyaré es museu d’instruments, ormejos, ginys i atuells inútils. 

Però d’on deu venir el nom d’Estrany? Si mos encomanam al DCVB, Alcover-Moll, estrany és que no té relació amb algú; desconegut d’algú; que no té part en una cosa; aliè. A banda de ser el segon llinatge la mare de la padrina Francisca Truyols Castanyer, de malnom sabonera (podeu comprovar com de llonguet de “pura raça” som, que a ca mu mare a Ciutat antiga tenien malnoms i tot, quan Palma no era un parc temàtic), que mai vaig conèixer perquè va morir essent mu mare una nina… (Ja teniu una altra dada pel meu biopic ;-). La meva repadrina Antònia Castanyer Estrany, naturalment de Sóller, i d’acord amb el meu conco Miquel Mut (cantares), que va fer una recerca familiar, amb parentiu amb els Castanyers de la farmàcia de l’esmentada localitat. Si és que a Mallorca tothom se coneix… 

Però quan varen sorgir les notes d’aquest fandango no pensava jo en aquestes qüestions. Idò, d’on punyetes vendria? Heu de saber, inhòspit lector d’aquest bloc que no sou sa meva dona, que els fandangos "se solen caracteritzar” 1 per utilitzar, almenys en el passeig, l’escala frígia major (també anomenada escala andalusa) i les notes van més o manco per allà mateix on s’escala lògica dictaria que anessin dins l’escala d’una determinada nota (tònica), al cap i a la fi, tots “els fandangos són iguals”, els mateixos bots entre nota i nota, els acords són els mateixos sempre per amunt i per avall, les alteracions possibles són sempre les mateixes... fins que arriba un “cantares” i troba de fer un gir a la part del punt o copla i en comptes de recolzar-se a la sexta en penja de la cinquena, perquè en realitat no abandonarà la nota tònica per res, i per fer notar el punt de la volta del fandango, fa una variació de l’escala de la quarta a menor que abans havia fet en major, tot molt estrany, però tastat com a ballable com a fandango a les places. Me sap greu no poder ser més didàctic, però les meves capacitats pedagògiques se varen quedar en la preinscripció del CAP fa una catifa (estora) d’anys a l’ICE (Institut de Ciències de l’Educació, ICE -lokepude-)

 1 Com podeu suposar les noves composicions, boleros, jotes i fandangos, tot i mantenir una essència o un aroma a l’arrel, arriben per esbucar els llindars de creences d’allò pensam que ha de ser el ball de bot, per tal de fer evolucionar la tradició, fent honor al lema d’Starlux, “Tú, cueces o enriqueces?”