Bolero de Son Nassi

Bernat Castell de Son Nassi

Tenia un cosí que era de Bunyola, del poble més guapo de Mallorca, segons ell. El meu cosí Bernat Castell de Son Nassi (o Nasi), gran persona, de bon paladar i que era casat amb sa meva cosina Xisca Mut (una altra cantares, com la del meu fandango, que era ma mare, sa tia Catalina), filla del meu conco Miquel, cantares. 

La família den Bernat són els propietaris actuals de la finca de Son Nassi (o Nasi) per això els diuen de “Son Nassi” (els bunyolins tampoc no s’han romput ses banyes). El nom de la finca vé del Puig homònim, i aquest no té res a veure amb el senyor pintor austríac del bigotet ridícul, sinó amb el nom d'Ignasi”. 

    

«Ignasi Garcia i de Torrella, de la família dels senyors de Son Garcies, era propietari de Son Nasi. Era conseller ciutadà, militar i capità del districte de Bunyola. També serví el rei a Alger. Amb motiu del casament amb Joana Descós i Valentí, el 1534, havia rebut, de part dels seus pares, la possessió de l’Alqueria Nova de Bunyola. La finca prengué després el nom del capità: Son Ignasi, però segles més tard, el topònim es reduí al diminutiu: Son Nasi»

En Bernat mos va deixar per culpa d'un llarg càncer, però al record de la seva bonhomia, el seu amor passional incondicional cap a la seva dona, la seva família i envers al bon menjar. Mos varen quedar molts lloc per visitar, i quan dic "llocs", vull dir "restaurants, bars i tasques" i quan dic "visitar", vull dir "menjar com a trabucs", quan pos peu sota taula i les viandes bé s'ho mereixen el record del meu cosí sempre me vé a la memòria. En la seva memòria va dedicada aquest bolero bunyolí.