Jota Ponentina

Jota Ponentina

Estic una mica massa guillat, no vos ha d’estranyar ja a aquestes alçades. Tan boig o somiatruites com per ficar-se a fundar un grup de ball de bot a Calvià. Estol de Ponent fou un projecte de tres amics amb la mateixa dèria, malsana, lluitant a contracorrent, contra els elements i contra tothom a Calvià, contra tota lògica, fins i tot una regidora de cultura que ens confessà que “Calvià nunca se ha destacado por la cultura” (sic transit gloria mundi). Per això els “últimos de Filipinas” vàrem resistir embats i flamencos i sevillanes, i menyspreus i poca comprensió i cap ajuda i moltes traves. Però això és una altra història, perquè “vivim del turisme”. Tenim les jotes de llevant però i les jotes de ponent com devien ser? Idò si el grup es deia Estol de Ponent, bé mereixia tenir una jota.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Fandango de na Cantares

Fandango de na Cantares Avui us explicaré una història que podria ser la de qualsevol, però que és la de la meva nissaga. Vet aquí un traginer originari de Llucmajor, però que se mudà a Palma, de nom Miquel Mut, que per allà l'any 1913 corria amb carreres de trotons amb un cavall de Manacor de nom "Bergine", i que quan anava damunt de carretó amb el qual traginava mercaderies, cantava les coples que sentia per la ràdio, d'ací li varen treure el malnom de Cantares. En Miquel va arribar a ser campió de les Balears de trot.  Aquest tenia un dels fills, ja nascut a Ciutat, que també li agradava cantar i heretà l'afició del trot, en Miquel Mut Juan (cantares fill), matalasser d'ofici, va guanyar el campionat d'Espanya de trot. En Miquel Mut Juan, cantares, se va casar amb na Francisca Truyols Castanyer, de malnom sabonera, i varen tenir 3 filles i un fill, n'Antònia, que no arribà a adulta, na Francisca, en Miquel i na Catalina.  I fins a sa filla petita na...
Leer más

No hi ha relleu per Música Nostra

Imagen
  En una enquesta madòllucienca, na Margalida demanava per Instagram si hi havia cap grup de ball de bot que pugui prendre relleu de Música Nostra. Supòs que l'enquesta pretèn remoure el calaix de la polèmica, és el seu click-bait o com en diguin, i les comparacions seran sempre odioses, perquè Música Nostra només n'hi pot haver una, igual que tots i cadascun dels altres grups. Agafats un per un els músics de MN són extraordinaris i únics, si els juntes són pedra de toc que obre camí als qui venim darrere. El mèrit de Música Nostra, així  com de la seva competència directa d'aleshores, Aliorna, o més tard, també Xaloc, fou ser els pioners i obrir camí quan les places eren tan amples com buides de balladors eren.  Però no deixem que l'admiració per l'enorme qualitat de cadascun dels músics components ens enlluernin de forma tal que no poguem palesar que a altres racons hi trobam grups amb músics o sonadors que, tal vegada de la mateixa qualitat, o similiar o, si més ...
Leer más

LA MEVA PREGUNTA

Imagen
Intro Dissabte vaig asistir a la presentació del llibre de na Margalida Cerdá Mas, millor coneguda a la plaça com a Madò Llucia , agitadora cultural, balladora i mestra del ball de bot, punyent divulgadora i revetlera de plaça, sàvia de la cultura popular i tradicional de Mallorca Malgrat la seva curta edat. Un llibre que havia de tenir, feia gola de fullajar-lo ja abans que sortís calentet d'impremta. I com hi ha món, que no ha decebut cap ni una de les expectatives. El llibre és redactat en un estil prou mengívol, clar amb il·lustracions ben formoses, extretes de fotografies de balladors i altres herbes que cohabiten el món de la cultura tradicional de Mallorca. Al torn obert de paraula, me vaig atrevir a fer una pregunta, "ja hi tornareu a gosar a posar-me un micro a la boca!", quelcom sobre la mancança de sonadors al ball de bot que podria fer perillar la ballada, per molts balladors que hi hagi a l'altra costat del cadafal, la qüestió és quina solució hi veien. L...
Leer más