Bolero de Ca Ses Monges

Bolero de Ca Ses Monges AdPM

Al nucli històric marratxiner del Pla de na Tesa va néixer l'any 1979 de la mà den Bernat Cabot el grup d'Aires des Pla de Marratxí amb el lema "Cap festa a Marratxí, sense música i ball mallorquí". Aquesta agrupació és la mare de tots els grups que existeixen al municipi, directament o indirecta. Aquesta agrupació de ball de bot amb 46 anys de trajectòria, l'any 1984 ja organitzava la 1a Ballada Popular al Pla de na Tesa en la qual des de llavors s'encanta la primera, se subhasta el primer ball. 


Fa uns 15 o 16 anys formen part de la meva família, perquè, com ja he explicat qualque vegada, Aires des Pla de Marratxí no només és ball (i música).


Idò el quarter general, el local d'assaig de tota la vida és a l'antic convent de les monges Germanes Agustines de l'Empar, o Ca ses Monges, del Pla de na Tesa, amb les quals hi mantenim una bona relació, no de bades la primera actuació va ser a un "ball de l'oferta" i el nostre local d'assaig li deim "es Convent". Aquest bolero dedicat al lloc reservat a aquestes dones religioses, al lloc que ens acull, a l'agraïment que els hi devem… 


Però com que el rínxol no està del tot tancat, vos contaré que les Germanes Agustines de l'Empar varen ser fundades pel servent de Déu *1* Sebastià Gili i Vives, sacerdot artanenc, que és parent (conco rebesavi) del meu catequista a la parròquia de la Sagrada Família, també Gili, però aquest és Joan, i aquest no és canonge sinó metge. El món és petit, i Mallorca més encara, aquí a qualsevol cosa hi trobam una liaision de "cal Déu" (tan ben trobat aquí el gir, s'havia de dir!).


*1* Servent de Déu és un dels estadis, de fet és el primer, que s'assigna en la carrera abans d'elevar a una persona a l'altar com a sant.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Fandango de na Cantares

Fandango de na Cantares Avui us explicaré una història que podria ser la de qualsevol, però que és la de la meva nissaga. Vet aquí un traginer originari de Llucmajor, però que se mudà a Palma, de nom Miquel Mut, que per allà l'any 1913 corria amb carreres de trotons amb un cavall de Manacor de nom "Bergine", i que quan anava damunt de carretó amb el qual traginava mercaderies, cantava les coples que sentia per la ràdio, d'ací li varen treure el malnom de Cantares. En Miquel va arribar a ser campió de les Balears de trot.  Aquest tenia un dels fills, ja nascut a Ciutat, que també li agradava cantar i heretà l'afició del trot, en Miquel Mut Juan (cantares fill), matalasser d'ofici, va guanyar el campionat d'Espanya de trot. En Miquel Mut Juan, cantares, se va casar amb na Francisca Truyols Castanyer, de malnom sabonera, i varen tenir 3 filles i un fill, n'Antònia, que no arribà a adulta, na Francisca, en Miquel i na Catalina.  I fins a sa filla petita na...
Leer más

No hi ha relleu per Música Nostra

Imagen
  En una enquesta madòllucienca, na Margalida demanava per Instagram si hi havia cap grup de ball de bot que pugui prendre relleu de Música Nostra. Supòs que l'enquesta pretèn remoure el calaix de la polèmica, és el seu click-bait o com en diguin, i les comparacions seran sempre odioses, perquè Música Nostra només n'hi pot haver una, igual que tots i cadascun dels altres grups. Agafats un per un els músics de MN són extraordinaris i únics, si els juntes són pedra de toc que obre camí als qui venim darrere. El mèrit de Música Nostra, així  com de la seva competència directa d'aleshores, Aliorna, o més tard, també Xaloc, fou ser els pioners i obrir camí quan les places eren tan amples com buides de balladors eren.  Però no deixem que l'admiració per l'enorme qualitat de cadascun dels músics components ens enlluernin de forma tal que no poguem palesar que a altres racons hi trobam grups amb músics o sonadors que, tal vegada de la mateixa qualitat, o similiar o, si més ...
Leer más

LA MEVA PREGUNTA

Imagen
Intro Dissabte vaig asistir a la presentació del llibre de na Margalida Cerdá Mas, millor coneguda a la plaça com a Madò Llucia , agitadora cultural, balladora i mestra del ball de bot, punyent divulgadora i revetlera de plaça, sàvia de la cultura popular i tradicional de Mallorca Malgrat la seva curta edat. Un llibre que havia de tenir, feia gola de fullajar-lo ja abans que sortís calentet d'impremta. I com hi ha món, que no ha decebut cap ni una de les expectatives. El llibre és redactat en un estil prou mengívol, clar amb il·lustracions ben formoses, extretes de fotografies de balladors i altres herbes que cohabiten el món de la cultura tradicional de Mallorca. Al torn obert de paraula, me vaig atrevir a fer una pregunta, "ja hi tornareu a gosar a posar-me un micro a la boca!", quelcom sobre la mancança de sonadors al ball de bot que podria fer perillar la ballada, per molts balladors que hi hagi a l'altra costat del cadafal, la qüestió és quina solució hi veien. L...
Leer más