Jota Corbada

Corria l'any 2002, i l'Escola Municipal de Xeremies, Flabiol i Tamborí de Ciutat, amb seu a la sala Corba de s'Escorxador, va haver de ser desplaçada, una vegada més per culpa, aquella vegada de la confecció del cens electoral necessitava l'espai per instal·lar la força laboral a l'espai on nosaltres apreníem i assajàvem. La cosa fou que férem de l'escola blava, coneguda com a Miquel Costa i Llobera, al carrer del (metge militar andritxol) General (Bernat) Riera (Alemany), de Palma. Aquells dies de classe i assaig de sa banda de xeremiers varen ser dies d'exili, dies d'enyor d'una llar xeremiera, de l'entorn que feia pudor de la claveguera, tenia una acústica horrible per culpa dels sostres altíssims, era més un passadís o un amagatall que una sala, però era casa nostra, i 'casa mia, per pobra que sia'. Enllà estant, en una de les sessions, amb el professor despistat i aprenent les Corregudes del Dimoni com a rerefons, va sorgir del meu flabiol aquesta jota balladora, amb l'enyorança de la sala corba, d'aquí vé el nom de corbada i no de la meva panxa, com qualcú podria pensar… amb l'esperança que qualque dia un càrrec polític se'n faci càrrec de tornar a reobrir un centre d'ensenyament municipal que funcionava, perquè tenia demanda i per motius polítics i econòmics sa monja Abelarda la clausuràs.