Fandango Estrany
Fandango Estrany Hi havia una vegada un …. No, ara en serio! Fa molts d’anys trescava amb sa guitarra, perquè no tot serà tocar el flabiol i el tamborí, … o les flautes,... o el guitarró, … o el timple canari, o el txarango, la txirula, la flauta altoestremeña, el llaüt, la dolçaina valenciana, la mandolina, l’acordió diatònic… Si veniu a ca nostra vos ensenyaré es museu d’instruments, ormejos, ginys i atuells inútils. Però d’on deu venir el nom d’Estrany? Si mos encomanam al DCVB, Alcover-Moll, estrany és que no té relació amb algú; desconegut d’algú; que no té part en una cosa; aliè. A banda de ser el segon llinatge la mare de la padrina Francisca Truyols Castanyer, de malnom sabonera (podeu comprovar com de llonguet de “pura raça” som, que a ca mu mare a Ciutat antiga tenien malnoms i tot, quan Palma no era un parc temàtic), que mai vaig conèixer perquè va morir essent mu mare una nina… (Ja teniu una altra dada pel meu biopic ;-). La meva repadrina Antònia Castanyer Estra...