Entradas

TRAÏ(DI)CIÓ INNOVADORA?

Imagen
 Hi ha un debat vigent a Galicia ja fa una catefa d'anys que a Mallorca va sorgir de manera parescuda dins del món gaiter/xeremier: sonar en bandes de xeremiers o per colles? Dues opinions enfrontades de les quals en faré cinc cèntims per, a la fi, exposar les meves pròpies conclusions. La formació que hom veu com a més tradicional a Galicia és la colla formada per gaiter i tamborer. Així similarment esdevé tal i com era a Mallorca, amb el xeremier i el fabioler, que toca el flabiol i el tamborí, com a colla tradicional; allò que a Catalunya anomenen mitja cobla. I quan s'aplegaven més d'un gaiter/xeremier com sonaven? Sonaven per colles separades, s'ajuntaven en grups, ho feien per afinació, per afinitats,…? Evidentement s'aplegaven amb els amics segons la seva afinitat, com feim avui en dia. En un món prou endogàmic com el dels xeremiers, on els que no són amics són enemics, en què van alerta de no sonar totes les cançons del repertori per tal que els rivals no l...

Sa balladora quan balla...

Imagen
Bon dia a tots "menos a un": Disculpau que me fiqui en una polèmica que vessa a la plaça i que intentaria posar un poc de seny que "brilla por su ausencia", només fa uns vint-i-cinc anys que vaig a ballar per ses places, i això no és ni massa ni massa poc. És del tot innecessari l'insult i l'intent de ridiculització que fa qualcú perquè no està d'acord amb una postura. No solc decantar-me mai per unes postures o unes altres, me tenc per un home centrat, amb seny i tolerant. Però això no vol dir que no tengui una opinió formada que molt poques vegades exprés. Però això ja pica, i me veig en la necessitat de gratar. Referent a les bulles on ballen dos homos hi estic absolutament i frontalment en contra. No m'agrada veure dos homos ballant en general, digau-me antic però som de l'escola canònica, ho toleraré a les places però no hi estic d'acord, si voluntàriament volen ballar dos homos apartant l'aspecte matriarcal al ball de bot, manllevan...

Juan Antonio Urbeltz

Imagen
  Un Texte del folklorista i escriptor basc Juan Antonio Urbeltz: Deus baino lehenagoko anabasa edo kaosetik. Erritmoa sortu zen; eta erritmotik dantza eta dantzatik jaia. Bere jotorria gogoratzean. Kaos bitakatzen zaiga berriz jaia. Milioika urtedun intsektu dantzariek erakasten digute dantza lehengoena dela, edozein hizkuntza baino zaharragokoa. Honenbertzez, dantza bizia eraikitzen du, eta trinkotzen; zerenbizia den lekuan, dantza ere baita. Eta ez daiteke bizia dantza bera gabe. Està clar, no? Va, venga... per aquells qui no ho hagin entès del tot: Del caos anterior a tot, sorgí el ritme; i del ritme la dansa i de la dansa la festa. En recordar el seu origen, la festa se mos torna festa una altra vegada. Els insectes de milions d’anys ens ensenyen que la dansa és un llenguatge, molt més antic que qualsevol llengua. Per això la dansa construeix la vida, i la fa més forta; perquè on hi ha vida, també hi és la dansa. I no pot haver vida sense dansa.

Sobre el vestir a l’antiga

Imagen
Hi ha gent, molts són els “salvadors de la pàtria”, que descarrega contra totes les agrupacions de folklore i que les etiqueta de traïdores a la pàtria, la cultura i la llengua. Es passeja l’opinió que el vestit amb bufes i el rebosillo fan pudor de ranci, que són coses que s’haurien d’amagar dins l’armari per bé de la cultura popular i tradicional, del ball popular o “de bot” en particular, atès que aquesta cultura que hauria de ser, segons aquestes veus “enteses i progressistes”, quelcom atraient, actual, dinàmic i viu, un instrument de cohesió nacional (aquí deixarien entreveure un caire polític, reconeixem-ho, habitualment força excloent, extrem i intolerant) mitjançant la festa, si fins aquí estiguéssim d’acord, per tant deduïríem que: hem d’anar tots vestits amb samarreta i texans per ser actuals, dinàmics i atraients?  No hi ha la necessitat (...o no se veu) d’anar vestits com en una època determinada, però: ”per què hem de mudar-mos amb rebosillo i no amb vel islàmic o altr...

No només és ball

Imagen
Des de que vaig començar amb aquesta curolla que alguns anomenen ball de bot he anat descobrint un parell de coses. Primera és que m'agrada ballar, tocar i escoltar música, sobretot si és  tradicional i més encara si és de Mallorca. El ball implica qualque cosa més que el simple fet de realitzar uns moviments rítmics amb gràcia. Al darrera comporta un seguit de conseqüències i circumstàncies. Vé aparellat el sentiment d’amistat que m’uneix a certes persones que he tengut l’oportunitat de conèixer gràcies al ball de bot gent d'arreu del món que toca o balla la seva pròpia música tradicional, amb qui he pogut compartir festivals de folklore, admiració mútua i amor pel que es veu, sona i escolta. Qué n'és de polit veure que allò que mostres, allò que tú ets, agrada i fins i tot entusiasme a una persona que pot venir de Rússia, Itàlia, Mèxic; Equador, Filipines Polònia o Portugal, provocant una connexió instantània. El ball és expressió, és música en moviment, és llenguatge i ...